Cal una nova forma de fer política, cal una fórmulaque recuperi per al ciutadà en les decisions del què li és proper i important, del què el preocupa.
Darrerament han aparegut brots verds en l'horitzó. Per exemple el protagonisme que ara ha agafat Omnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Municipis per l’Independència, el Procés Constituent i la mateixa Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Totes aquestes organitzacions han sorgit del poble, ha deixat als polítics de banda per què han entès que no hi podien comptar ja que aquests estàvem més pendents del propi sistema que s'han creat que dels problemes reals de la ciutadania. De forma tranversal han anat a atacar de ple el que preocupa al poble. La independència i la transformació social.
A nivell local la CUP a Arenys de Munt ho ha intentat. El seu programa era un programa de transformació social agosarat i gens retòric. El poble, Arenys de Munt es va decidir pel canvi, més de 800 persones així ho van expressar. Demanaven alguna cosa diferent. Volien ser tinguts en compte.
Demanaven polítics sense sous a càrrec del poble, amb assemblees on poder decidir que es feia amb el seus impostos, els seus pressupostos, les seves subvencions, amb voluntat de municipalitzar serveis que no allunyessin els beneficis d’Arenys de Munt i amb treballadors del propi poble, consultes populars on cadascú podia decidir com volia solucionar els problemes reals. Una política més transparent, més clara i propera. Un canvi
Però la vella política s’ha tornat a posar a davant.Valent-se de la democràcia se l’han carregada. Pervers.
Era el moment del canvi. El moment del pas endavant. El moment que la gent tingui la paraula. El moment de la transformació, l’hora de decidir tots junts. Tots els canvis necessiten temps, pedagogia i paciència. No ha pogut ser ara.
Hem tornat a caure en el de sempre. El poder en mans dels de sempre.
Els que vivien de la política, que la CUP va intentar neutralitzar, ara han assegurat la seva cadira un temps més. D’altres, vestits de messies, aconseguint l’alcaldia de l’única forma que podien assaltar-la, ja que les urnes els l’havien negat, i des de la prepotència i el menyspreu, s’han presentat com els salvadors del poble. Amb la formula de la de-construcció i la destrucció, vella tàctica del que no téres a proposar i que s’inventa a partir del què proposen els altres i de la destrucció de les idees d’aquests. Ah, i el PSOE; sobren paraules.
I mentre que va ser precisament Arenys de Munt qui va materialitzar un nou rumb en el país, ara, quan tot el pais ja ha pres aquest imparable nou camí, a Arenys de Munt tornem a les velles maneres de fer.El país va en una direcció, nosaltres en una altra. Tu decideixes

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada