"la vella manera de fer política, clientelisme, amiguisme, opacitat, els
que sempre han manat al poble, han recuperat el control polític,
l’econòmic mai l’han deixat d’exercir"
El dissabte 7 de setembre, a les 12
del migdia, la Sala Municipal estava plena de gom a gom, amb gent dreta,
no hi cabia ni una agulla. Puntual, a les 12, s’inicià l’espectacle de
la moció de censura, les votacions i el traspàs de l’alcaldia.
Al poble havia arribat una nodrida
representació de militants dels partits polítics del Maresme, de
Barcelona, curiosos i morbosos d’arreu. Era un tema que generava
interès, i estranyament no estava relacionat amb el futbol.
Es realitzaren els discursos dels
regidors de la CUP, d’ERC, del PSC-PSOE i de CIU, així com del batlle
entrant i del sortint. Volem fer un esquema resum de les raons que
s’adduïren pels dos sectors, per tal d’entendre les raons “reals” que
provocaren la moció de censura.
Des del bloc que impulsà la moció de
censura, s’aporten dues raons per a justificar-la, 1.-El personalisme de
l’alcalde, 2.- La governabilitat de l’Ajuntament amb només 3 regidors i
el batlle de la CUP, com a conseqüència de la retirada de CIU del pacte
establert. Voler fer creure que és una qüestió de caràcter personal,
després de 2 anys de mandat conjunt no és una raó sòlida ni creïble.
Sobre el punt 2, es tractava de pactar CUP i ERC, que és el que s’havia
d’haver fet de bon principi, i no avantposar, tal com van fer les dues
formacions, temes personals a l’anàlisi política.
Sotmetre la CUP a una moció de censura,
després que la seva gestió municipal aconseguís eixugar el deute de
2.200.000, herència del desgavell de la gestió de l’anterior
legislatura, i que s’abaixés un 10% l’IBI de tots els pobletans, amb una
gestió econòmica brillant, no s’entén si al darrere no hi ha raons que
no s’han explicat, o no s’han explicat prou bé.
Nosaltres pensem que les raons “reals” de la moció de censura de la gestió de la CUP són aquestes,
1.- Negar-se a pagar un suposat deute de
600.000 € a SOREA, l’antiga subministradora d’aigua al poble, SOREA és
una filial d’Agbar, amb una participació d’accions de La Caixa. Segons
una auditoria realitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona, no
només no calia pagar aquest suposat deute, sinó que SOREA havia
d’indemnitzar l’Ajuntament del poble.
2.- La CUP s’ha oposat a aprovar una
modificació urbanística, informada negativament per la Comissió
territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que permetria la
construcció d’una gran superfície comercial de més de 1.500 m2, que
ensorraria el petit comerç local molt present al poble. Aquest projecte
impulsat per CIU des de la regidoria d’urbanisme, prové de l’anterior
legislatura. El dirigent de la Unió de Pagesos Pep Riera i el diputat de
la CUP Quim Arrufat coincidiren en els parlaments que feren en l’acte
de suport a la CUP i a JM Ximenis, el dia 4 de setembre, que el tema
urbanístic, molt probablement, podia haver estat el desencadenant de la
moció de censura. La política econòmica del totxo segueix marcant
l’agenda política.
Amb aquesta moció de censura, la vella
manera de fer política, clientelisme, amiguisme, opacitat, els que
sempre han manat al poble, han recuperat el control polític, l’econòmic
mai l’han deixat d’exercir. Es pagaran els 600.000 € a SOREA ?
El poble s’ha dividit en els que creuen
que hi ha una altra manera de fer política nova, en la qual els
interessos col·lectius estan per sobre dels individuals o dels
especuladors financers, que han entès que la municipalització dels
serveis vol dir que els beneficis que generen aquests serveis retornen
al poble, no a mans de la multinacional de l’aigua, o de les
elèctriques. Molta gent s’ha adonat que un altre model de poble, al
servei de la majoria és possible, que no sempre els mateixos han de
seguir remenant les cireres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada