LA CUP I EL REFERÈNDUM, UN POSICIONAMENT COHERENT

La CUP dóna ple suport al referèndum d’independència de Catalunya, tal com ho mostra la campanya que ha iniciat pel triple SÍ: SÍ AL REFERÈNDUM, SÍ A LA INDEPENDÈNCIA, SÍ ALS PAÏSOS CATALANS.

El dia 12 de desembre es va anunciar la data i la pregunta, i la CUP hi era. La CUP va mostrar generositat política acceptant una pregunta que inclou el terme “independent”, tot i que no és la que volíem. Nosaltres volíem una pregunta simple: “Està d’acord que el Principat de Catalunya sigui un estat independent?”, amb una resposta binària: “sí o no”.

Però la CUP hi era per coherència, per convenciment ideològic. La CUP va mostrar unitat, una unitat que requereix forçosament pluralitat i sobretot, una unitat que és civil.

La CUP hi és i la CUP hi serà, en tot moment, també quan hàgim de desobeir.

La CUP s’ha abstingut a la proposició de llei votada al Parlament per demanar transferència autonòmica al Congrés d’Espanya per autoritzar-nos a fer el referèndum. I s’hi ha abstingut per coherència independentista, tal com expliquen els parlamentaris David Fernàndez i Quim Arrufat: “Si som un país sobirà i subjecte polític propi, no cal demanar permís per a ser lliures ni perdó pel fet de ser-ho”.

La CUP entén que ha d’acompanyar en els passos que es facin perquè cap força política es faci enrere en el procés, però no participem dels mecanismes de la constitució espanyola. Anar a Madrid és un viatge d’obsolescència programada. Que els partits partidaris d’anar-hi esgotin totes les vies al més aviat possible. Esperarem que en tornin perquè és aquí on s’ha de fer la feina. Cal dir que anar a Madrid a demanar permís inicialment no estava previst, però les pressions per certs sectors d’alguns partits polítics han fet que s’hi vagi.

Més enllà d’aquestes raons per l’abstenció, la CUP no ha volgut donar suport a una proposició de llei que, si s’acceptés a tràmit legislatiu, el procés s’eternitzaria perquè el govern espanyol podria aturar-ho el màxim per bloquejar el procés d’alliberament nacional català. I això restaria molts arguments tant en l’àmbit nacional com internacional, ja que l’estat espanyol no ens l’hauria prohibit explícitament, però faria tot el que estigués al seu abast perquè no es fes.

Els atacs i la repressió del govern espanyol cap al poble català són constants, però res no podran contra la determinació d’un poble d’exercir el dret a decidir.

Com diu en Quim Arrufat : “Ara ja ens trobem davant dos escenaris i cap és l’espanyol: un és la nostra societat i l’altre és l’internacional. L’estat espanyol no és un escenari vàlid per poder discutir res democràticament, només és actor bloquejador, és actor sord, és actor cec, és actor immobilista i és actor negador i menyspreador dels drets col·lectius del poble català, com ho és per altra banda de tants altres drets socials, de tants altres drets públics i de tants altres drets nacionals.”

El referèndum es farà, tant sí com no, perquè depèn de la voluntat democràtica del poble català i de ningú més. Potser caldrà desobeir al país colonitzador i en algun moment trencar amb les lleis espanyoles.

Tenim un conflicte democràtic amb l’estat espanyol que cada dia es fa més evident, i només es resoldrà amb una ruptura democràtica.

VISCA LA TERRA LLIURE!

Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt