
No he votat mai a CiU ni al Sr.Pujol, però he sentit per ell un profund
respecte i una gran confiança. Que els nostres referents, ideològicament
més o menys propers, però referents d'honestedat i sentiment de país
vagin caient, diuen que no m 'ha de sorprendre. Em diuen que tots fan
igual. Que això és inherent al càrrec, que va amb l'espècie humana...Em
nego a creure-ho. Però bo i així Jordi Pujol era més que això. El cop
ens ha deixat tocats. Una gran part d'aquest país i de la manera
d'entendre'l, amb més o menys encerts, se li deu a ell i a l'àrdua tasca
desenvolupada tots aquests anys. Però, si ell ens ha fallat, amb qui
ens queda confiar? Vull expressar el meu temor a entregar una nova
Catalunya a unes males mans. Il·lusió per un país nou sí, un país lliure
també i català. Però, també just, menys desigual i més honest. Jo no
vull la independència per deixar el país en unes mans que ens tornin a
decebre, enganyar i ens evoquin a més del mateix. Aquest ha de ser el
punt d'inflexió. Plorem ara, però amb les mans que ens exuigaran les
llàgrimes caldrà treballar per començar de bell nou. Començar de
zero.
Fèlix Galceran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada